Viatge d'anada Barcelona - San Diego

El viatge d'anada no va anar malament, tot i durar 20 hores. Era un bitllet de Lufthansa que constava de tres trams Barcelona-Frankfurt-Los Angeles-San Diego.

Barcelona - Frankfurt

Vaig facturar les maletes a les 5:00h. El primer avi va sortir a les 7:05h i em va portar a Frankfurt. Era un Airbus A320 de Lufthansa molt nou i ample per dins. Tenia tres columnes de seients de 2-3-2 butaques. Per esmorzar ens van donar una mena de "pita" amb pollastre (les hostesses anaven preguntant "Turkey or cheese?") i un suc. La pobra noia que seia al meu costat va patir molt per acabar-se el caf que va demanar. Jo m'entretenia mirant la cara d'angnia que posava; al final ho va deixar crrer després d'aconseguir rebaixar en 10mm el contingut de la tassa.

Frankfurt - Los Angeles

A Frankfurt vaig haver de crrer una mica ja que l'avi va arribar una mica tard i noms disposava d'un marge de 1h i 10' nominals. Vaig passar el control de seguretat "configurable i amb funcions avanades" que fan a tothom que viatja als EE.UU. Va anar b: a mi no em van grapejar massa i no va caldre obrir l'equipatge de m. A la porta d'embarcament per al vol Frankfurt-Los Angeles hi havia moltssima gent acumulada, ja que l'avi t capacitat per unes 500 persones. Era un Boeing 747 tamb molt nou. El pilot ens va anunciar que no podem enlairar-nos encara perquè havia de venir un enginyer a comprovar un problema tcnic amb un dels motors. Efectivament van arribar amb una furgoneta uns personatges que es van situar sota un dels quatre motors de l'avi i anaven tocant coses mentre el pilot variava la potncia del motor. Al cap d'una hora ens van dir que ja estava solucionat i ens vam enlairar.

En aquest cas les companyes de viatge eren dos senyores de Jordnia que anaven a Los Angeles perquè s'havia mort la germana d'una d'elles. Anaven vestides de negre de dalt a baix. Una d'elles s'havia intentat apropiar del meu seient de finestra, per li vaig dir que es canvis. Em sembla que ella va acabar pensant que m'havia fet un gran favor cedint-me el seu seient de finestra. Durant el vol les hostesses ens van tractar molt b. Noms enlairar-se vam comenar amb un suc, per deixar pas seguidament a un dinar: amanida, un tallet de camembert, pseudo-fricand i per postre un sucedani de coca de Sant Joan. El contingut audiovisual s'anava engrescant: després de les instruccions de seguretat en vdeo van passar la nova pellcula del Will Smith. Jo ja m'havia pres una pastilla per a dormir millor i de seguida em vaig quedar enroscat. Amb les amigues de Jordnia vam tenir una mica de conflicte amb la configuraci ptima de les finestres de l'avi: elles em van agrair que les tanqus quan elles dormien, per quan em vaig posar a dormir jo les van obrir perquè deien que els agradava veure el paisatge. La cosa no va anar ms enll: quan un es despistava l'altre reconfigurava la finestra.

Los Angeles - San Diego

En arribar a Los Angeles vaig passar per l'aduana on em van escanejar els dits i em van fer una foto. No s com funciona l'scanner de dits per a un viatger li van dir que no estava anant b amb els seus dits i que s'havia de tocar una mica el front perquè funcions. Vaig deduir que els dits han d'estar una mica greixosos perquè la cosa funcioni b. Mentre esperava a la cua dels controls d'aduana em va semblar que donaven algun avs a Mr Sumpsi pels altaveus. No s què van dir perquè no m'esperava que m'avisessin per megafonia. En tot cas ja em van posar nervis perquè pensava que potser tenia alguna cosa a veure amb el visat o amb el control de seguretat de les maletes. Un cop passada l'aduana, sense cap problema, vaig anar a recollir les maletes facturades ja que encara que Los Angeles no era el meu dest final ara ho tenen muntat aix. Va ser a les cintes transportadores de les maletes on un empleat em va dir que la meva maleta gran (n'havia facturat dues) no havia arribat i que quan arribs jo a San Diego tramits una reclamaci. La maleta no estava perduda sin que a Barcelona o Frankfurt no l'havien carregat a l'avi. Tot es va solucionar rpidament ja que el propi dia 17 a la nit la maleta ja havia arribat a l'aeroport de San Diego i ens van trucar al mbil del Sean (company de pis).

Els controls de seguretat dels vols que s'inicien als EE.UU. sn molt ms sofisticats que els d'Europa. Aleatriament em va tocar que m'examinessin manualment tot l'equipatge de m abans d'embarcar cap a San Diego. Mentre un segurata "escanejava" el meu cos una companya seva obria la maleta de m i la motxilla que portava. Ho van fer prou b, sense antipatia i sense maltractar les coses que portava a la maleta. Fins i tot la noia va fer una mica de broma dient "You're carrying a lot of technology..." ja que a la maleta de m tot el que hi havia eren discs durs USB, la cmera de vdeo, 3 calculadores, la PDA, etc. excepte un pantal curt. Jo li vaig respondre, seguint la broma "Yes, since after packing all the technology items I didn't have any more room in my suitcase these trousers are all the clothes I'm planning to wear here in the US".

L'avi (o avioneta) que em va portar de Los Angeles a San Diego era un Embraer 120 de 30 places de United Airlines. L'ambient era molt familiar: res de pantalles de TV ni fingers d'embarcament per no caminar pel terra de l'aeroport. Com que aquest tipus d'avi s molt petit, hi passen coses curioses, com que el salvavides de cada viatger s el propi cul del seient de cadasc o que el pilot va a l'nic lavabo de l'avi just abans d'enlairar-se.

El vol va ser divertit ja que s ms realstic que el dels grans avions: tot tremola i fa soroll. Va durar uns 40 minuts. A l'aeroport de San Diego m'estava esperant el Sean Fitzgerald, que ser el meu comany de pis. Abans de marxar vam avisar la companyia United Airlines que em faltava una maleta.